Cristina CerviÃ
Carta a la Cristina CerviÃ
JORDI ARBONÈS (NIF) | Salt
Acostumem a admirar a qui et fa passar bones estones a qui té enginy a escena. Ens agrada contemplar una actriu amb un polsim de murrieria als ulls. Ens fascina la lucidesa d’una amiga que cada vegada que hi parles et sorprèn. Això, ara que escric d’una actriu com la Cristina Cervià sobresalta el temps guanyat -projecte de futur. És dona d’orÃgens, d’empenta proto-teatral. Origen creatiu. Manglars de misteris. Haver-nos fet grans junts i junts haver viscut coses coincidents i també allunyades em remet a una sola qüestió, una gran actriu. L’actriu que em va descobrir el teatre amb el Talleret de Salt. L’escrit que faig ara acompanyat d’un vi blanc de nom indeterminat és per donar-li à nims. El à nims que vull donar a una amiga que ha atropellat un cérvol i té el cotxe abonyegat -ja arreglat. Ànims per una actriu de fora mida que espero veure a escena aviat. La Cervià és dúctil, ferotge i sobretot irònica. Les gotes d’ironia de les seves interpretacions no es poden improvisar, sorgeixen del carà cter que ella sap aportar al seus personatges. Saludo el bon temps que s’acosta, saludo l’ordre que comporta l’arribada de la primavera, però sobretot, saludo a la Cervià . Escolto, mentrestant a Boris Vian i penso que res no ens ha de fer mal, que hem de mantenir l’amour qui fait boum! L’amor a allò que ens fa viure, l’amor a l’escena, l’amor a seguir ferma i present de la Cristina Cervià . Aquest vespre t’escric per donar-te una abraçada, un petó i un vés a saber què esperant només donar-te à nims. El coratge és teu.
L’escenari el tens guanyat. T’hi espero.